diumenge, 21 de desembre del 2014

el poema

Per un dia
seràs la meva princesa,
per tota la vida, seràs la meva reina,

paratoda la meva vida

divendres, 19 de desembre del 2014

El poema


El poema

L'amor com el vent
que ve i se'n va sempre
con et miro als ulls sento que
et porto al cor
quan ans agafem de les mans
sento que sempre

et portaré al meu costat  

Mandanga



MANDANGA



L'amor és com el vent
estàs tant cec
que ets capaç a anar a contracorrent
per un sol batec

Fas el que sigui
sense arribar al suïcidi
dóna igual si està lluny
el trobaràs abans de juny

I si no el trobes
més val que deixis les drogues
i si no et drogues
canvia de roba

També el pots trobar en un animal
com ara en un pardal
si et fa companyia

qualsevol cosa és minoria

poema

Si tuviera que hacerte un regalo,
te regalaría un espejo,
porque después de ti,
lo más bonito es tu reflejo.

Poema d'Amor.

"Tornar a sentir"

M'agradaria tornar a sentir que tu em mires
sentir ser l'única persona a la teva vida.
Sentir el teu cos sense preocupació alguna
i veure com em somreies.

També m'agradaria que tot tornés a ser com abans
no et vagis perquè tinc mil coses que donar-te.
Jo no sabré el que vas sentir per mi,
i tu mai sabràs el que jo vaig sentir per tu.

Buscant la solució...

Com oblidar la teva mirada profunda;
Els teus ulls plens d'amor,
són com mirar cap a la lluna o
mirant cap al meu cor.

Busco una solució,
per no separar mai els nostres cors.
Aquest problema,
ens ha fos.

Gràcies a aquella nit junts ,

el nostre amor va marxar lluny.

Poema d' amor

Nosaltres, tu i jo,
una gran fusió.
Quan et miro els teus ulls,
em provoques confusió.

Al fregar-te les galtes,
sento com t' escalfes.
Et necessito per viure,
també per treure' m un gran somriure.

Si no et miro als ulls,
em trobo molt fluix.
Si no hi ets al meu costat,
no se m' ocurreix fer més que plorar.

Poema d'amor

                                                     

                         ·Oh amor amor,
et tinc  dins del meu cor
. Cada
                          cop que hi penso
 em sento millor.
                          Oh amor , amor
 se que t'estimaré  fins al dia de la meva mort.
 I quan 
                          jo estigui mort , 
se que el meu record 
                          es conservera dins del teu cor.

Els misteris de les relacions humanes i la química

Al Sidi li agrada la Cleo; a la Cleo li agrada l'Ivan i no li agrada el Sidi; l'Ivan se sent atret per la Cleo, però també li agrada la Jana...

Et proposo llegir un text que parla sobre el tema de l'amor (fotocòpia) i a continuació elabora un resum.

En el text s'inclou la cançó Paraules d'amor, del cantautor Joan Manel Serrat. Text de gran senzillesa que transmet l'emoció del primer amor.



Recordes algun poema o cançó que parli d'amor? Què diu?

Escriu un poema que parli sobre l'amor.

dimarts, 16 de desembre del 2014

Història Inventada

Un matí fred d'hivern en Toni  va sortir del gratacels més alt de Nova York amb moltes ganes de descobrir la ciutat que tant admirava. Volia explorar com eren els carrers de Nova York, va anar per botigues de luxe i va veure que la gent tenia molts diners, no era el típic barri de penúria era un barri luxós.
Ell volia descobrir allò positiu i allò dolent de New York, volia descobrir allò que mai ningú ha descobert. New York per a ulls de tothom no era pobre, però ell sabia que no podia ser perfecte. Llavors va decidir investigar, allò que ningú havia vist tènia que millorar, ell no volia pobresa,volia que tothom pogués viure bé sense passar gana.
Llavors va anar a investigar  i va veure gent indigent vivint en carrers, gent demanant almoines.
No podia aguantar les ganes de mostrar a la gent tot això,va anar cap a l'hotel que estava instal·lat i va agafar la camara de fotografies. Va començar a gravar va mostrar a la gent coses esgarrifoses i indignants.
La gent volia canviar allò(?) que tothom fos igual(?) que la pobresa no hi hagues. Poder tenir tothom un menjar,un sou, i totes les coses bones de la vida, una igualtat de drets, que ningú fos més que ningú.
Un país lliure de lladres.
Això va canviar la vida de tots,va millorar i avançar tot molt més. Ja que tot era de tots i ningú patia de res, era un país súper feliç.
Però això va suposar un conflicte.Tothom era tan feliç que feia fàstic per algunes persones, eren tan infeliços en un món tan perfecte que tenien fer mal, van provocar una guerra que va durar uns quants anys.
Uns quants van sobreviure. Els que volien un món més bo van guanyar la guerra i van aconseguir que el món perfecte tornés a ser com abans.

Llavors tots van viure amb un món perfecte ple de pau, felicitat i l'efecte.

divendres, 12 de desembre del 2014

Història Superman

Un matí fred d'hivern, en Superman, va sortir del gratacels més alt de Nova York amb moltes ganes de descobrir si hi havia algun lladre per les carreteres del vecindàri més antic i perillós de la ciutat de Nova York.
En Superman va escoltar uns crits molt forts que dèia: Socooooors!!! En Superman va volar tan ràpid com va poder pero no trobava a ninguna persona en perill. De sobte, una xarxa de caça molt forta li va parar els peus i va caure en ple vol. Era el malvat Zombozo. En Zombozo era un malvat pallasso amb una infància molt dolenta, tenia els cabells de color vermell amb forma de con pels costats, tenia la cara pintada de color blanc amb el nas de color negre,  anava vestit amb una jaqueta de color blau i negre i sempre estava rient-se de les desgràcies de les demés persones. En Superman va alliberar-se de la xarxa amb totes les seves forces. Superman li va fotre un cop de puny molt fort a la cara i el va fer sangrar, en Zombozo va aixecar-se del terra i li va tornar el cop de puny al Superman. Finalment va arribar la policia i van emportar-se al super-malvat Zombozo. Es va escoltar un crit d' en Zombozo jurant venjança.
 En Superman tenia una petita ferida on li queia una mica de sang a la boca. Aquesta história me la va dir un amic de confiança on deia que va veure aquella baralla entre en Zombozo i Superman.
M' agradaria poder veure-la un altre cop en directe amb els meus propis ulls.

Un viatge sorpresa

Un matí fred d'hivern, en Daniel va sortir del gratacels més alt de Nova York amb moltes ganes de descobrir quin regal d'aniversari tindria quan arribes a espanya, on tothom l'espera amb els braços ben obert.
El que no s'espera es que els seus amics li han preparat un viatge sorpresa a les Vegas, on estan els millors casinos del món.
Quan va arribar i li vam dir que ens anavam a les Vegas i no us imagineu la cara de sorpresa que va posar.
Ara ja estem tots al avio esperant que sortí l'avio en direcció Amèrica, el viatge durara molt asi que alguns es van posar dormir mentres que els de sempre ens vam posar a jugar tota la nit amb el mòbil.

Quan vam arribar allà ja era de dia i en Daniel va dir de anar a esmorzar i a prendre un cafè cosa que a tots ens venia de gust,(?) esmorzant vam començar a decidir que fariem durant aquet cap de setmana a les vegas i el primer tema que va sortir va ser els casinos que es el que tots estem desitjar fent.

Empresa

La meva empresa és a la brigada . En la brigada som el Pepe Noguera , l'Oscar Baños i jo David Maraver.
El nostre cap és el Pepe .
El nostre horari és de 8 del matí fins las 14:40 , som dos dies de treball que, som dimarts i dijous .
A l'empresa fem fusteria i fem peces per mobles , fem mobles, els transportem a llocs de Sant Joan de Vilatorrada. Aquestes són totes les coses que fem a l'empresa .
A mi, la  fusteria m'agrada molt , està molt be aprendre coses noves que no sabia .
Us posaré una foto d' un treball que vam fer per la meva neboda.   


Història Inventada

Un matí fred d'hivern, en Jordi, va sortir del gratacels més alt de Nova York. Amb moltes ganes de descobrir mes coses, Ja que només ha vist molt poques coses d'aquesta gran ciutat. Va anar al seu hotel que era bastant gran i només anar a la seva habitació va veure que la finestra estava oberta i es va espantar perquè la habitació no estava igual com ell ho havia deixat. Però no li va donar molta importància, va trucar a recepció per menjar alguna cosa ja que tenia molta gana però el telefon no funcionava. Al sortir de la habitació ja no estava en el mateix hotel, ni en el mateix lloc (?) ja no sabia on estava (?) era com un altre ciutat (?)va començar a caminar per els carrers de aquesta rara ciutat ja que res tenia sentit però ell seguia caminant

Història.

Un matí fred d'hivern, en Marc va sortir del gratacels més alt de Nova York amb moltes ganes de descobrir la nova ciutat on havia arribat , venia d'un país molt lluny...
El país d'on venia en Marc era un lloc no gaire bonic. Ell va aconseguir arribar graciés a l'aventura que havia viscut feia 2 mesos.
En Marc va sortir de les costes d'Espanya buscant un lloc on començar una nova vida....

Era el dia 7 de novembre del 2014 quan ell va decidir marxar del lloc on havia crescut. Ell estava a la platja de València , exactament a les 7 p.m al port marítim buscant un vaixell que cregues el Pacífic. Finalment el va trobar però ja s'havia fet fosc i van decidir passar la nit a València i salpar a la matinada.

En Marc es va llevar a les 6 del matí per vestir-se i marxar cap al port a agafar el vaixell per marxar en direcció els Estats Units. El viatge ja havia començat , ell no s'ho acabava de creure però ja estava navegant cap el seu somni , els estats units.

Ja portaven 2 dies en plena mar , cada cop quedava molt menys per arribar allà i en Marc esperava el moment amb moltes ganes. Aquest viatge era tot el que desitjava desde que era nen.

Finalment, faltava molt poc per arribar quant ell es va posar malalt , justament en mig del mar. Mai s'havia vist en aquella situació no sabia com actuar ni què fer per estar bé.

Just quan es trobava pitjor van veure terra i la seva alegria va ser encara molt més gran ja que sabia que es posaria bé.
I aquesta és la gran història d'en Marc...





Opinió empresa Adrian Centelles.


Hola, soc l' Adrià Centelles i estic a la escola Joncadella. Aquest trimestre la impressió que he tingut de la empresa es bona ja que no m'ha passat res per tindre una mala impressió.
Les tasques que jo faig son molt variades, però hi ha algunes determinades. Bàsicament, quan arribo a la empresa a les 8:00, normalment faig una cosa a les dutxes per evitar una malaltia que hi ha a l'aigua o recullo fulles, etc. Després a les 9:00, obrim la porta per que  entrin els nens, recullo els tiquets del menjador i normalment tot això ho acabo entre les 9:15 o 9:20. Des de aquesta mateixa hora fins a les 11 estic fent feina variada lo que surt bàsicament. A les 11 em vaig a esmorzar fins a les 11:30 com si fos l'hora del pati, quan acaba aquesta mitja hora jo faig les papereres. Després si no hi ha alguna urgència o alguna feina que el meu cap necessiti vaig a fer el menjador, que es que posem entre els monitors els plats i tot per els nens perquè mengin. Després anem a vigilar el pati mentre que els nens juguen. Els deixem una mitja hora o quaranta minuts perquè pugin jugar i després els portem al menjador a menjar.
jo m'envaig amb els nens petits de P3, els ajudo a acabar de menjar i els porto a dormir. Quan ja estan tots dormits surto a vigilar el pati uns 20 minuts o mitja hora, després ja surto de la empresa a les 14:40. Això pràcticament cada dimarts i dijous que son els dies que hi vaig.

Redacció empresa

Sóc la Naima, la meva empresa es la Llar d'Infants el xiulet.
La meva experiència en aquest trimestre es bona, estic aprenent habit de treball i això m'anirà molt be per quan trobi una feina a l'hora de parlar amb el cap.
Vaig els dimarts i els dijous de 8:30 a 14:40 i en aquest període de temps estic amb els nens i les mestres i faig tot lo que em diuen. Tinc 15 minuts per esmorzar(?) a les 10 o quan estan mes tranquils. També tinc un altre quan he de recollir el menjador després que mengin.

 Les tasques que fem son variants, avui fem psico i un altre dia dibuix , es un exemple.

  

Experiència a l' empresa

Soc l' Oscar Baños, la meva experiència a l' empresa de la brigada es molt positiva. Vaig amb dos companys més, en Pepe Noguera i en David Maraver. El que solem fer és transportar bastant pés, muntar mobles i fer un cop de mà en algun col·legi de Sant Joan. A les 12 tenim 30 min. per menjar-nos el nostre entrepà. A la foto que he posat hi surt el nostre ''cap''(el de la dreta del tot).

Experiència a l'empresa

Sóc el Bryan Orgaz i vaig a l'escola Atmetllers. Anem dos dies a la setmana, dimarts i dijous.
El primer dia que vaig anar em van manar fer coses improvisades com anar al despatx però enseguida em van donar un horari molt ven fet.
Al arribar allà a les 8 estic vigilant a uns nens que estan amb els ordinadors,fins que sigui l'hora de anar a la classe.
Seguidament vaig a algunes classes a ajudar en el que em diguin, sobretot em fan retallar i enganxar (coses per els nens) fins les 10 que em toca descans de 20 minuts per esmorzar. Després vaig a ajudar a les classes de plàstica o de anglès i mes tard vaig el menjador, l'ultima estona del dia a posar ordre, i quan surten al pati jugo amb ells.

Estic molt còmode i em tracten molt bé en aquesta empresa.

EMPRESA (Óscar Fernández Ramos)

La meva empresa es la recidència d'avis de Sant Joan de Vilatorrada, (?)la meva experiència ha sigut positiva però negativa a l'hora. Està molt bé perquè estas entretingut mentre parles amb els avis, els ajudes a anar d'aquí cap a allà, servir-los el menjar... Però a l'hora es negatiu perquè veus com els avis van decaient tan psicològicament com físicament.


Empresa.

Sóc el Cristian López , tinc 16 anys i vaig a l'aula oberta. Tots els dimarts i dijous vaig a la residència  d'avis de Sant Joan de Vilatorrada. Quan estic allà , tots és molt tranquil , parlo amb els avis , ajudo a parar taules , fem unes partides amb ells al dominó ,cartes, etc.
La veritat és que penso que és el millor treball de tots , estic content i m'agrada anar-hi.
Tots els dijous sortim amb els avis al mercat.



dijous, 11 de desembre del 2014

Taller d'escriptura


Aquesta setmana us proposo escriure dos textos.
El primer text que heu d'escriure, ha de tractar sobre la vostra experiència a l'empresa on esteu treballant.

El segon, ha de ser una narració d'unes 300 paraules aproximadament, on jo os proposo un inici i vosaltres l'heu de continuar.

"Un matí fred d'hivern, en ................ va sortir del gratacels més alt de Nova York amb moltes ganes de descobrir...."


En tots dos heu d'incloure una imatge que tingui relació amb el que heu explicat.

divendres, 5 de desembre del 2014

Comic A.X.

Aaron

Aaron Benitez Romero




Hola em dic Aaron(?) tinc 14 anys i visc a sant Joan de Vilatorrada. He entrat a l'aula oberta perquè em costa estudiar. M'agrada el futbol i(?) anterior men anava a l'escola Joncadella i tinc una germana que te 6 anys que ara va a l'escola Joncadella. Jo crec que l'aula oberta m'ajudara molt per que da moment en va molt be. Jo crec que es una oportunitat molt gran.

Còmic Inventat

Karl Schneider- Super Heroi


divendres, 28 de novembre del 2014

Història de Hallowen




Era una nit fosca, estava a l'habitació quan  d'as-sobte vaig escoltar un crit ,(?) vaig baixar directament a la cuina molt espantat i preocupat perquè no sabia que era lo que havia produït al crit, que tant espantat m'havia deixat. Vaig estar pensant tota la nit en el crit, però no vaig esbrinar re,(?) tot preocupat li vaig comenta al meu pare al que m'havia passat i  amb va dir que segurament la meva imaginació m'estava jugant una mala passada. Al mati seguen vaig decidir informar-me sobre el tema dels fantasmes perquè no amb feia molta gracia tindre'n un a casa. vaig esbrinar que els fantasmes son perillosos i  per algun motiu s'han de manifestar a traves de moviments o sorolls estranys. passada una setmana(?) tot aixó continuava igual: crits per las nits , moviment de calaixos, cadires i coses . vaig entrar en depressió i vem tindre que marxar d'aquella casa perquè era entre la casa i jo.

dijous, 13 de novembre del 2014

El còmic

Un còmic o historieta il·lustrada és una narració realitzada mitjançant una seqüència d'imatges o il·lustracions juxtaposades de forma deliberada, que tenen com a objectiu transmetre una història o qualsevol informació al lector, i provocar una impressió estètica.
Per a fer-ho, els autors de còmics utilitzen tot un seguit de recursos gràfics.

 En l'enllaç que teniu a continuació s'expliquen quins són els recursos per a crear un còmic (la llum, les vinyetes, el text, els colors...) i com es poden fer servir amb diferents exemples.

 Consulteu aquest web perquè després haureu de crear un còmic propi!

Còmic

Ara que ja teniu més clar que és un còmic i quins recursos heu de tenir en compte per crear un còmic,  entreu en aquest enllaç i creeu el vostre còmic!


divendres, 31 d’octubre del 2014

halloween Bry

Una nit tranquil·la, feia molt fred. Estava a casa al sofà amb l'ordinador veient sèries, quan de cop em va donar per aixecar-me i cridar als meus pares...
Aquella nit va ser màgica, ningú va contestar als meus crits, tenia por però a la vegada tenia ganes  que fos l'hora de sortir, per si no ho sabeu avui és Halloween...
Vaig sortir al carrer, havia quedat a les 23:00 amb els meus amics i el carrer estava molt solitari. No hi havia ningú al carrer, era com si la gent tingues por de sortir al carrer i ja m'estava començant a espantar.
Era l'hora i el lloc on havíem quedat i ningú apareixia, vaig trucar-los a tots i res...
Es veia una llum al fons del carrer, vaig decidir anar-hi ràpidament. A l'arribar hi havia una noia molt maca,era tan maca que semblava una al·lucinació. Vam començar a parlar i em deia que em mataria si no feia el que deia, em vaig espantar i vaig correr.
Per molt que corria apareixia un altre cop, fins que vaig fer el que ella volia que era matar-la. Li vaig dir que no i em va donar un petó i al tocar-me vaig despertar al sofà de casa, va ser un somni...

Historia de Halloween

Era una nit de estiu com un altre dia qualsevol. Jo estava amb uns amics fent una volta, l'hora podria ser sobre les 22:40 o així. Peró volíem anar a un hospital psiquiàtric abandonat. Després d'una hora i mitja o així vam arribar al psiquiàtric(?) la balla estava oberta i donava a un pàrquing. Peró per poder entrar al psiquiàtric necessitàvem una clau. Hi havia una finestra oberta que donava la casualitat de que hi havia una bastida a sota que donava mes o menys a la finestra.
Érem com unes 8 o 9 persones i ens vam quedar 3(?) jo, la meva millor amiga i un altre amic(?) vam pujar per la bastida fins que vam entrar per la finestra. Semblava com una peli(?) tot estava per el terra i hi havia sang a la pared (?) donava molta por.

Però nosaltres que som tontos ens va agradar i continuàvem caminant cap a la porta per sortir a un passadís. I havia una altre porta que donava a la sala de control on hi havien totes les pantalles de les càmaras. De sobte escoltem uns passos que venien corrent (?)ens vam donar compte de que no estavem sols... vem veure un senyor que era molt gran(?) mesurava uns dos metres o mes(?) nosaltres estavem amagats en unes taquilles. Al final se'n va anar i nosaltres acollonits vam sortir corren d'aquell infern.

Història Halloween

Era la nit del dia 31 d'octubre, era el pitjor dia del món perquè era la nit del terror .
Era Halloween, era el dia que tots els fantasmes podien sortir del “submón”.
Hi havia una porta que era don sortien als fantasmes, i la porta aquesta estava
en un hotel . 
Una família va anar a passar unes vacacions a aquest hotel. La família era un pare ,una mare i un fill.
Va passar un dia que passavant coses rares com que de la dutxa sortia sang (?) las coses desparagina
la roba, els mòbils...
I aquet dia al para va desaparega , la mare i al fill no sabian on astava al para.
Van trucar a la porta i no hi avia ningu , las llums sapagavan tot el ratu(?)
fella molt fret, va  pasar un ratu i van veure un fantasme(?) van veura que dagava un
liquit que era blau btillant (?) al fill va anar  al sotan i va veura que i avia una porta que
astaven surtin fantasmes i al fill va veure al seu pare mort al custat de la porta(?)
al fill es va pasar a plurar i va pansar  que par que no pasesi mes  morts(?) va
 pendrali fok al hutel  am tota la gent dintra (?) van murir tots pero la porta astava cramada (?)
la porta es va tancar per senpre pero cuan pasesi uns 100 añs sovriria la porta i els fantasmas
intantarian guvarna el mont.

Halloween 2014-15

Aquesta historia va d' un "Creepypasta" anomenat "Jeff the Killer".

Ens situem a la nit de Halloween, anàvem una colla d' amics a demanar caramels per les cases dels veïns. Quan arrivavem a la cinquena casa varem veure una ombra d' una persona, pensàvem que era una altre persona que venia a demanar caramels, però quan ens varem apropar no hi havia ningú. En Pep va dir que es va "tele transportar", la Maria va dir que era un esquirol, però jo no vaig dir res.
En Pep estava molt nerviós perquè la següent casa no l' haviem vist mai al vecindari, quan ens vam acostar la Maria va trucar a la porta amb molta por. Els tres estavem morts de por, la porta es va obrir tota sola fent un soroll molt esgarrifós(?) la casa estava tota plena de pintades que posaven "GO TO SLEEP", jo dominava molt l' anglès, el vaig traduir u vaig llegir "ES L' HORA DE DORMIR". Una ombra va saltar a sobre d' en Pep i li va clavar un ganivet al cor i va morir a l' instant. La Maria i jo varem començar a correr com boixos. De tant correr vam arribar a un carrer sense sortida i de sobte va apareixer una persona amb la cara tota blanca, els ulls total-ment rodons, tenia un tall a la cara que li començava a la boca i li acabava a les orelles i portava una dessuadora de color blanc amb taques de sang d'en Pep,(?) portava un ganivet a la mà, la Maria tenia tanta por que va començar a plorar. Vaig agafar un pal de terra i li vaig donar molt fort a la cara(?) després li vaig agafar el ganivet de la mà i final-ment el vaig matar.

Halloween:)

Un dia passejant pel camí, vaig veure una casa estranya, una casa abandonada, era Halloween i vam decidir anar per la nit. Tots vam estar una mica cagats i al principi ningú volia entrar. Quan va passar 1/2 hora que feia que estàvem , un va tenir el coratge i va entrar , com vam veure que no va passar res vam decidir entrar.

Vam estar bevent fins que a un il·luminat se li va acudir de fer espiritisme , se li va anar l'olla, anava begut, vam començar a fer-ho i al principi no passava res.
Escoltàvem unes veus , però no es veia res, després d'una estona, un del grup va desaparèixer, un altre va sortir volant per una força que no es veia però es podia sentir un fred al costat nostre, sentíem unes pessigolles per tot el cos com si haguessin més forces al voltant nostre.
Còrren vam agafar les coses i ens vam anar,(?) del noi que va desaparèixer ja no  vam saber res més d'ell i el que va sortir volant se'l van emportar.

Van passar coses molt rares després del  que vam fer, escoltaves com sorolls, passos d'algú...


I de sobte em vaig despertar, només era un malson. em vaig quedar més  tranquil·la però vaig passar un dia amb mal cos.

La Festa

Érem 4 amics que estàvem anant cap a una festa per Halloween. La festa era en una casa de les afores, al bosc. Ja faltava poc quan de sobte,entre la boira, vam atropellar a algú, però ningú va veure res. Vam baixar per veure que era, però allà no hi havia res, només la marca de les frenades. Així que volíem continuar amb el nostre trajecte, però el cotxe no arrancava. Llavors vam pensar en anar caminant fins a la festa, ja que quedava poc camí si anavem pel bosc. Era molt fosc i hi havia una boira molt espessa, semblava una pel·lícula de terror. De sobte un de nosaltres va desaparèixer, vam començar a buscar-lo, espantats, però no trobàvem cap pista. Un de nosaltres va cridar, i els demés vam anar corrent cap a ell, era el nostre amic que estava penjat boca-avall, degollat, amb una nota que ficava: "Fora del meu bosc, aneu a dormir".
Tots espantats vam decidir anar cap al cotxe, però no ens en recordàvem que estava avariat. Així que l'única opció era anar cap a la festa.
Un altre de nosaltres va desaparèixer, però no ens podíem arriscar a anar a explorar. Quan vam arribar a la casa no hi havia ningú, excepte una ombra humana, que va desaparèixer a l'instant que el meu amic. Jo espantant vaig anar corrent cap a la casa, i de sobte va sortir molta gent cridant SORPRESA! I jo em vaig sorprendre però acte seguit vam començar la festa, mentre tenia la sensació  que  algú ens explorava des del bosc...

Història de Halloween.

Era la nit del 31 d'octubre del 2014 , al meu poble feien festa per la nit per celebrar Halloween .

Aquella nit jo havia comprat la meva entrada pel concert de por que feien. Havíem quedat amb els meus amics a la casa que tenim a la muntanya per preparar-ho tot i anar cap al concert. Eren les 11 , faltava 1 hora per què és poses en marxa el concert. Estaven tots a la casa , jo estava apunt d'arribar a la casa perquè just aquella nit jo tenia entrenament a les 8.30 , m'havia de dutxar,  cambiar-me i anar cap allà.

Estava pujant cap a la muntanya, quan de cop i de sobte vaig escoltar un soroll estrany.Vaig començar a correr cap a la casa on eren tots.Em vaig entrebancar amb una pedra que hi havia al mig del camí i quan em vaig girar, redera meu no hi havia ningú. Vaig decir relaxar-me i anar tranquil·lament cap allà. Un cop vaig arribar allà la porta estava oberta i no hi havia ningú. No em feia gaire gracia els fets que estaven passant  i de sobte vaig veure una persona amb una mascara i aquella mascara era meva, em vaig tranquil·litzar i em vaig adonar que tot era una broma. Finalment tots vam baixar i ens ho vam passar molt bé.