El meu gos i jo

Allà em trobava, a l'hospital, un matí de febrer, jo només tenia molta son i estava cansat d'esperar. Va venir la infermera i em va dir que encara podrien tardar molt més amb l'operació i que si volia anés a dormir una mica a casa, li vaig fer cas.

Vaig arribar a casa i tot em recordava a ell, el seu llit, la seva joguina preferida, tot. A l'endemà em van trucar de l'hospital i van dir que ja havien acabat i que podia anar a visitar-lo. Vaig entrar a l'habitació i ell estava adormit, molt tranquil i em vaig alegrar molt que el meu gos estigués bé després de l'accident.

Al cap de 3 dies ja podíem anar a casa però no podia fer vida normal fins passat 1 setmana.Ell va seure al sofà i es va posar a dormir, com de costum. 

Per fi, després d'una setmana, vam poder anar al nostre parc preferit a passejar, on va passar l'accident. Vam passar pel carrer on el van atropellar, ell encara se'n recordava del que havia passat i es va espantar molt, però al final vam passar tranquil·lament i ell es va calmar. Vaig anar a comprar-li el seu menjar preferit, també vaig trucar a la meva cosina perquè portés a la seva gossa que es portaven molt bé,i sempre jugaven. La meva cosina i jo vam estar jugant a la play mentre els gossos es divertien destrossant la casa, però em donava igual perquè el meu millor amic ja estava bé i content.