Un
matí fred d'hivern en Toni va
sortir del gratacels més alt de Nova York amb moltes ganes de
descobrir la ciutat que tant admirava. Volia explorar com eren els
carrers de Nova York, va anar per botigues de luxe i va veure que la
gent tenia molts diners, no era el típic barri de penúria era un
barri luxós.
Ell
volia descobrir allò positiu i allò dolent de New York,
volia descobrir allò que mai ningú ha descobert. New York
per a ulls de tothom no era pobre, però ell sabia que no podia ser
perfecte. Llavors va decidir investigar, allò que ningú havia vist
tènia que millorar, ell no volia
pobresa,volia que tothom pogués viure bé sense passar gana.
Llavors
va anar a investigar i va veure gent indigent vivint en carrers, gent
demanant almoines.
No
podia aguantar les ganes de mostrar a la gent tot això,va anar cap a
l'hotel que estava instal·lat i va agafar la camara de fotografies. Va començar a gravar, va mostrar a la gent
coses esgarrifoses i indignants.
La
gent volia canviar allò(?) que tothom fos
igual(?) que la
pobresa no hi hagues. Poder tenir tothom un menjar,un sou, i
totes les coses bones de la vida, una igualtat de drets, que ningú
fos més que ningú.
Un
país lliure de lladres.
Això
va canviar la vida de tots,va millorar i avançar tot molt més.
Ja que tot era de tots i ningú patia de res, era un país
súper feliç.
Però
això va suposar un conflicte.Tothom era tan feliç que feia fàstic
per algunes persones, eren tan infeliços en un món tan perfecte que tenien fer mal, van provocar una guerra que va durar uns quants
anys.
Uns
quants van sobreviure. Els que
volien un món més bo van guanyar la guerra i van aconseguir que el món
perfecte tornés a ser com abans.
Llavors
tots van viure amb un món perfecte ple de pau, felicitat i l'efecte.