Nosaltres, tu i jo,
una gran fusió.
Quan et miro els
teus ulls,
em provoques
confusió.
Al fregar-te les
galtes,
sento com t'
escalfes.
Et necessito per
viure,
també per treure' m
un gran somriure.
Si no et miro als
ulls,
em trobo molt fluix.
Si no hi ets al meu
costat,
no se m' ocurreix
fer més que plorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada