Allà
em trobava, a l'hospital, un matí de febrer, jo només tenia un
paquet de tabac , un encenedor i la cartera amb vint euros.
No
sabia el que havia passat, estava marejat i amb el braç enguixat.
Vaig cridar perquè vingués el metge i m'expliques la
situació. Va arribar immediatament i em va començar a explicar tot
el que havia passat, molt amablement.
Es
veu que vaig tenir un accident amb cotxe fa dues setmanes i
havia estat dormint tots aquestos dies a l'hospital.
Els hi vaig demanar si havien trobat el meu mòbil, però no en
sabien res,llavors em van portar un telefon perquè truques a
algun familiar.
Al
passar una hora va arribar la meva família, no sabien res de mi. Va
venir el pare,la mare,el germà i la novia. Més tard, van
anar arribant els oncles, els avis i els cosins.
Els
metges els i van dir als meus pares que no era greu però
tan ells com jo sabíem que no era veritat i que podria ser que
no tornés a caminar mai mes.
Per
la nit quan van marxar tots vaig posar música, em vaig
encendre un cigarret i vaig començar a plorar pensant en el que ja
no poder fer mai més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada