El meu somni sempre ha sigut comprar un vaixell, per poder cercar la mar fins arribar el
punt mig de la terra.
Sempre havia somiat arribar al punt central del nostre planeta per poder comprovar si la llegenda que m'havien explicat del forat en mig de tot aquell inmens mar donava entrada a un altre món , el món secundari del qual ningú hi creu però jo se que existeix. Vaig pensar que l'expedició no la podia fer jo sol , així que vaig estar una setmana buscant i buscant a la meva futura tripulació. Quan jo i la meva tripulació ja havíem parlat dels plans que faríem varem començar la nostra aventura fins al mític segon mon. Les primeres setmanes las varem passar bastant bé entre tots , jugàvem a cartes, ens emborratxàvem i tota l'estona eren rialles sense parar, però tots sabíem que tart o d'hora s'acabaria aquesta tranquil·litat que ens aportava la mar i així va ser.
Una nit freda i fosca , mén tres tots dormíem. de cop ens vam aixecar per un soroll molt estrany que provenia del no re, per el que era com el soroll d'una cascada, com si davant nostre hi hagues un forat enorme per el que podíem caure.
Un cop a coberta ans vam quedar sorpresos, ens trobaven apunt de caure per un enorme precipici molt estrany... Jo , el capita en aquell moment de tremolada vaig decidir no evitar la caiguda perquè sabia que era la nostre oportunitat, que a lo millor l'entrada no era ún forat sinó un precipici . En el moment de la caiguda , tots ans varam llença al terra i nomé destijávem que la caiguda no fos lo suficient fort , per poder salvar les nostres vídas.
PUUUUMMMM!!!!! va fer el vaixell contra una esplanada d'aigua , quan ja perfí havíem deixat de caure vam poder mirar per la finestra del vaixell i ans varem quedar molt sorpresos.... Un altre món haviem descobert, teníam de tot i no ans faltava re , només saber si algun día podríem tornar...
Sempre havia somiat arribar al punt central del nostre planeta per poder comprovar si la llegenda que m'havien explicat del forat en mig de tot aquell inmens mar donava entrada a un altre món , el món secundari del qual ningú hi creu però jo se que existeix. Vaig pensar que l'expedició no la podia fer jo sol , així que vaig estar una setmana buscant i buscant a la meva futura tripulació. Quan jo i la meva tripulació ja havíem parlat dels plans que faríem varem començar la nostra aventura fins al mític segon mon. Les primeres setmanes las varem passar bastant bé entre tots , jugàvem a cartes, ens emborratxàvem i tota l'estona eren rialles sense parar, però tots sabíem que tart o d'hora s'acabaria aquesta tranquil·litat que ens aportava la mar i així va ser.
Una nit freda i fosca , mén tres tots dormíem. de cop ens vam aixecar per un soroll molt estrany que provenia del no re, per el que era com el soroll d'una cascada, com si davant nostre hi hagues un forat enorme per el que podíem caure.
Un cop a coberta ans vam quedar sorpresos, ens trobaven apunt de caure per un enorme precipici molt estrany... Jo , el capita en aquell moment de tremolada vaig decidir no evitar la caiguda perquè sabia que era la nostre oportunitat, que a lo millor l'entrada no era ún forat sinó un precipici . En el moment de la caiguda , tots ans varam llença al terra i nomé destijávem que la caiguda no fos lo suficient fort , per poder salvar les nostres vídas.
PUUUUMMMM!!!!! va fer el vaixell contra una esplanada d'aigua , quan ja perfí havíem deixat de caure vam poder mirar per la finestra del vaixell i ans varem quedar molt sorpresos.... Un altre món haviem descobert, teníam de tot i no ans faltava re , només saber si algun día podríem tornar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada