Al despertar-me i no veure el meu reflexe al
mirall em vaig espantar, però, em va venir al cap que seria l'home invisible.
Em vaig desvestir, perquè així no veurien roba
caminant pel carrer. El primer que vaig fer, va ser posar-me a espiar, a veure que deien de mi quan no hi
sóc. La veritat és que no diuen gaires coses dolentes, ja que no vaig de
“sobrat” per la vida... El següent, va ser fer algunes bromes, no gaire pesades;
Donar alguna bufetada, no gaire forta.
No em veia ningú, així que vaig
aprofitar per avisar el meu germà, que ell no es va espantar i se li va acudir
la idea de fer trucs de màgia, ja que jo era invisible i no em veia ningú,
podria fer moltes coses. I així va ser, ens vam guanyar un calés i vam marxar
cap a casa, que ja era tard. Me’n vaig anar a dormir, sabent que m’ho havia
passat molt bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada