Si jo fos invisible

Si jo fos l’home invisible, faria com si fos un dia dels normals però seria més divertit. Enganyar a la meva mare amb l’esmorzar, que miri que s’aixequi sol el got, preparar la motxilla i sortir de casa per anar a l’institut. Després aniria a la meva classe i començaria a gastar bromes ja que sóc invisible, com per exemple escriure a la pissarra sense que ningú s’adoni i que mirin que s’escriu sol, agafar alguna cosa i anar caminant per la classe per diversió, després al pati, anar a la pista i jugar a futbol sense que s’adonin, agafant la pilota i marcant un gol i sense que ningú sapigués qui ha sigut. Després de que ja hagi passat l’hora de l’institut, aniria cap casa meva i tocaria el timbre i després d’obrir la porta s’adonaria que només entra la meva motxilla volant cap dins de casa. Després, a l’hora de dinar, la meva mare i el meu padrastre quedarien amb la boca oberta mirant com els coberts es mouen sols. Al final, aniria al meu ordinador a jugar i la meva germana veuria que el ratolí i el teclat es mouen sols, però a ella li donaria igual. Finalment, al sopar, la meva mare em llençaria farina per saber qui era aquest home invisible que estava voltant per casa i s’adonaria que sóc jo.