TALLER D'ESCRIPTURA NAJET

Vaig despertar-me i no sabia on estava. Vaig entrar a una sala que estava a les fosques. En aquell moment no sabia que fer, si anar-me’n o quedar-me allà per saber que passava, tot i que em feia molta por. Jo no sabia perquè estava allà, només pensava en com sortir. Després d’unes quantes hores pensant, de sobte, vaig veure una llum, em vaig apropar i donava al carrer, però quan vaig mirar al carrer no hi havia ningú, estava tot desert i jo estava molt espantada. No sabia que havia passat i no hi havia ningú per explicar-m’ho. Hi havia moments que pensava que m'havia quedat sol en el món o alguna cosa així. De sobte, de lluny, vaig veure a una persona, em vaig apropar. Era una nena petita i estava molt espantada. Li vaig preguntar si ella sabia el que havia passat i em va dir que sí. Li vaig dir que m'ho expliqués, i em va explicar que va haver un terratrèmol feia dos dies i que va desaparèixer tot el poble. Portava dos dies sola sense menjar ni beure. Llavors me la vaig emportar amb mi. Vam agafar un cotxe i intentar sortir del poble, i a mesura que passàvem pel poble, anàvem veient persones mortes pel terra, les cases destrossades... Al sortir del poble i entrar en el del costat, ens vam adonar que no només va desaparèixer les persones del nostre poble, si no, que va desaparèixer tot el planeta.