Taller escriptura Sàber

Vaig despertar-me i no sabia on estava. Vaig entrar a una sala que estava plena de gent, majoritàriament de familiars meus. Era una mena d’hospital, també hi havia molts metges...Vaig començar a intentar recordar alguna cosa, però era inútil, perquè era com si fós el meu primer dia de vida, una llibreta en blanc. Em vaig mirar i tenia benes per tot arreu. De cop, em va venir una imatge , la d’una llum blanca, una llum molt forta. Vaig començar a recordar, havíem preparat una festa! Però ja es veu que va acabar malament... Recordava que estava amb 10 amics al bosc, cadascú amb la seva moto i la xicota. Era una festa per només els del nostre grupet. Me’n recordo que un de nosaltres va portar begudes, no sé que hi va ficar. A la sala on estava, quan em van veure de peu, van callar de cop. Em van dir que portava 20 dies adormit i que per les nits sempre cridava “NO! NO!”, cada dia a la mateixa hora, a les 3:21 de la matinada. També em van explicar que dels meus amics només van sobreviure 4, de noies 3. Vaig començar a recordar tot fil per randa, vam tenir un accident! Però, no va ser un accident involuntari, sinó que el camioner anava drogat i ens va envestir a tots. Jo era l'últim, no em va donar gaire de ple, però va ser bastant greu. La meva xicota també va sobreviure, però li passava el mateix que a mi, que no se'n recordava de res. Tot i això, vaig adonarme'n que tenia molta sort, perquè no vaig tenir res greu, va ser un infern aquella nit, els meus familiars estavan molt molt alegres. Al cap de 10 dies em van donar l'alta, però la meva moto va quedar xafada.. Al cap d'un mes ja podia jugar a futbol, que era el que més m'agradava, però, sense la majoria dels meus amics, era molt diferent...