Vaig despertar-me i no sabia on estava. Vaig entrar a una sala que estava plena, plena de gent. Vaig veure a tothom i que hi havia molta gent plorant, això em sobtava, així que vaig decidir creuar la sala. Al llarg d' una estona vaig aconseguir arribar a l’altre punta de la sala.
Hi havia un mort!
El més estrany de tot era que la seva cara m’era familiar.
De sobte una dona, m’explica tot el que havia passat, amb raó tothom em sonava!
Eren familiars meus! I el mort... Era la meva àvia.
Em van trucar per telèfon i em van dir que la meva àvia havia mort, vaig anar corrent fins al tanatori i quan vaig veure a la meva àvia, em vaig desmaiar. Em van agafar i em van portar a una altra habitació, em van deixar allà mentre em recuperava i em tornava el sentit.
Ningú sap la causa de la mort. Encara li havien de fer l’autòpsia, el que més em sobtava era que, el dia abans havíem estat parlant, havia anat a veure-la a casa seva. No podia ser, no podia haver mort perquè sí. El dia després li van fer l’autòpsia i els resultats deien que l’havien enverinat. Em vaig dedicar a descobrir qui havia pogut ser, només hi havia una possibilitat, la meva tieta. FILLA DE ...!!
Mai s’havien portat bé i la meva tieta vivia amb els meus avis a casa seva. Però no hi havien proves, així que vaig callar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada