TALLER D'ESCRIPTURA MARINA

Vaig despertar-me i no sabia on estava . Vaig entrar en una sala que estava plena de gent , gent coneguda, ( la meva família ) . Feia molt temps que hi els hi deia gent , feia temps que eren desconeguts per mi , desconeguts que els coneixia estúpidament bé . Em vaig preguntar : - Què faig aquí ?. Em sentia totalment fora de lloc i cansada . No em va donar temps a obrir la boca que ... ja m’estava atabalant . -Hola – va dir la meva mare amb to estrany. -Emmm...Hola – vaig respondre jo encara més estranya . Crec que les dues vam pensar el mateix, vam callar . Aquestes van ser les úniques paraules que vaig dir en aquell lloc. Tothom feia somriures falsos , tothom “s’estimava molt “, tothom menys jo . No sabia ni on havia despertat, ni on estava, però em donava igual , els meus pensaments inútils absorbien les meves forces . Absorbida per la vida i pel despertador , aquell despertador que m’avisava que la vida acabava de començar , estava en un altre món diferent , on tot era possible i es feia realitat .Estava en el meu propi paradís . Mentre no mori el meu pensament en mi mateixa , mentre no em rendeixi com a ser humà i el meu esperit de lluita continuï trencant barreres psicològiques , per molts cotxes que em passin per sobre, MAI MORIRÉ.