LA CARRETERA.

El cotxe venia a tota velocitat per la carretera. No sabia, que una mica més endavant hi havia un barranc. Al final del barranc hi havia un riu molt profund. El cotxe no frenava, no baixava de velocitat, anava molt embalat, i el conductor no se n'adonava. Em vaig posar davant del cotxe, i de sobte, em vaig adonar que dins del cotxe no hi havia ningú. Com podia anar un cotxe sense conductor? De sobte va passar un pagès corrents amb les seves ovelles i em va dir:
 - Compte amb el cotxe aquell que el seu conductor fa 100 metres que ha saltat del cotxe.

Jo estava “flipant”. Vam escoltar una explosió molt forta, i vam veure molt de fum i foc. Ens vam acostar i vam veure el cotxe al riu destrossat. Van passar uns minuts, i de sobte, vam veure el conductor del cotxe fent senyals de que estava ferit i molt malament. Em vaig acostar, mentre el pagès s’anava amb les ovelles i no volia saber res, llavors em vaig acostar al conductor ferit i li vaig preguntar el per què havia saltat del cotxe, per què havia obert la porta i s’havia tirat. Llavors ell em va contestar de que estava fart de tot. De que ja res l’importava, però que al veure el seu cotxe que havia explotar i que ell podia haver estat dintre se li van treure les ganes de suïcidar-se i que volia tornar a la seva vida. Quan m’estava explicant tot allò, jo no podia parar de plorar, i no em vaig poder resistir a dir-li que les portes de la meva casa estaven obertes per ell, i que podia venir quan ell volgués. Vaig trucar a l’ambulància perquè el vinguessin a buscar i el portessin a l’hospital i el curessin. Quan ja estava més bé, em va trucar per dir-me que no tenia on anar i que si podia venir a casa meva a estar un temps fins que trobés alguna altre cosa. Quan va arribar a casa, no parava de pensar en el seu cotxe i em va dir de anar a veure’l al riu. Vam anar, el vam veure allà destrossat i ell es va a posar a plorar.