Sàber. Taller d'escriptura

 Dia de pluja

 

L’aigua portava molta força. La gent dels voltants no recordaven haver vist una cosa així... Jo estava jugant al costat del riu a futbol, amb el meus amics, però, per culpa de la gran pluja ens vam haver d’apartar. Hi havia una noia amb el seu gat, en un arbre, en mig del riu. Quan la vam veure, vam trucar a la policia. Jo m’hi vaig acostar per veure com estava la noia, ja que feia fred i plovia força fort. Tenia la noia a uns 10m, estava molt espantada, ja que la força amb la que el riu baixava era molt forta. Li vaig preguntar si estava bé, em va contestar amb un petit gest de cap, “sí”. La policia va trigar força, ja que tenien més problemes... Quan van arribar, van haver d’avisar als bombers. Mentrestant, van intentar tirar-li una manta, així no tindria tant de fred, però, la manta es va quedar a mig camí, i va caure riu avall. A l'arribar els bombers, l’arbre es va començar a bellugar, ja que el riu baixava cada cop més fort, degut a que plovia més i més cada cop.

Van acostar el camió al riu, amb la gran escala que tenien a sobre del camió van intentar arribar fins a la noia i el seu gat, però, el camió va relliscar i quasi cau al riu! Ens van demanar  si podia algú de nosaltres pujar a l'escala i intentar arribar fins a la noia, ja que érem més petits i teníem menys pes. M’hi vaig oferir com a voluntari. Em van posar una armilla salvavides. Tot espantat, amb el cor anant a 300km/h, vaig pujar a l'escala, avançant poc a poc fins arribar a l’arbre. Allà, vaig agafar a la noia i el seu gat i ràpidament el camioner va recollir l’escala. La noia estava molt contenta, jo més, ja que havia fet alguna cosa de profit en comptes de quedar-me allà mirant què passava. Al tornar a casa, els meus pares estaven molt espantats, ja que van veure com ho feia. Em van cridar força, però estaven orgullosos del fet. Per sort, ningú va sortir ferit i allò era el més important.