Narració breu

Allà em trobava, a l'hospital, un matí de febrer, jo només tenia 10 anys.

Aquell cotxe havia estat a punt d'acabar amb mi , vaig tenir la sort de caure bé al terra.

Quan em vaig veure envoltat de tota aquella sang que sortia del meu cós,em vaig espantar molt, fins arribar al punt de desmallar-me. Una vegada em vaig desmallar tot era molt diferent , no sentia res però a la vegada me n'adonava de tot, em sentia com volant però en coma.

Una vegada em vaig despertar de tota aquella operació, allà estaven els meus pares, avis i oncles. Jo no recordava res de tot el que havia passat , ells em van fer recordar el per què vaig fugir d'aquell bosc. Resulta que feia 7 setmanes que havia desaparegut , tothom ja m'havia donat per perdut , els únics que tenien esperança que tornés eren les persones que més em coneixien com, per exemple els meus pares, avis i oncles. Els meus pares m'anaven  recordan coses , un dels records que em va venir al cap va ser el d'aquell home que em va obligar a ficar-me dins d'aquella furgoneta vella de color gris.

Mentres tant els hi explicava allò va arribar la Policia Local de Manresa, ells em van dir que havien detingut a un home per presumpte cas de segrest. Jo em vaig quedar boca parat perquè no recordava la cara d'aquell home, em van dir que em ttranquil·litzes , que no era l'únic nen que havia segrestat.