Era una cuca de llum que vivia a Tailàndia amb la seva família. Cada nit totes les cuques sortien del arbre on vivien, excepte ella. Els seus pares estaven preocupats perqué no sortia, fins que una nit la seva àvia es va quedar parlant amb ella, i la va convèncer per sortir.
El que vol transmetre, és que encara que una cosa ens doni por o vergonya, tenim que ser valents i fer-ho.
Brillar amb llum pròpia
Jo era petit, tenia 3 o 4 anys, i anava amb la meva mare a baixar per l'ascensor. Vam entrar dintre i just quan s'estaven a punt de tancar les portes jo vaig ficar la mà. Em vaig posar a plorar i a cridar perquè em feia mal i l'ascensor no s'obria. L'ascensor es va quedar parat, i jo amb la mà entre les portes. Vam esperar molta estona fins que vinguessin els bombers per obrir les portes. Quan les van obrir em sortia molta sang del dit cor. Em van haver de fer punts, i ara tinc una cicatriu. A partir d'aquell dia no pujo en cap ascensor.
Corregeix els errors. El resum podria estar millor, era important dir com la va convèncer.
ResponElimina