Allà
em trobava, a l'hospital, un matí de febrer, jo només tenia molta
por i ganes de marxar d'aquell antre que amb donava ganes
de morir-me, (?) mirava als costats i nomes veia a
gent estirada al llit mig morta per dins i consumida per
fora. Això ami no
m'agradava perquè nomes de pensar que jo podia acabar
igual que aquelles personàs amb donava esgarrifança.
Havia
de saber
ser pacient, poc a poc aniria
coneixent a l'hospital tots als seus amagatalls, las
sortides amagades
per poder escapar, als costats mes bruts
i(?) sobretot(?)
hauria
de
saber contacta amb la
gent mes veterana perquè m'expliquessin com
era la gent que
ens cuidava i m'horiantesin una
miqueta perquè
estava ben
perdut. però ara
havia de anar a dormir per demà agafar al dia
amb forces per
descobrir als misteris. L'endemà
al mati amb va vindre a
despertar una infermera a
dir-me que
havíem d'anar a esmorzar i després fer las
activitats de recuperació
diàries. alo
millor
això
de anar a fer les recuperacions
vaig pensar que seria una bona idea per començar a conèixer a
la gent d'allà dins. un cop
a la sala(?) a punt de començar, amb vaig apropar a
una senyora major que
tenia molta pinta d'haver passat
molt i molt temps allà tancada. Amb va
estar explicam
que
es deia ................. , que portava dins de l'hospital 23 anys i havia vist
coses que ni jo ni ningú
s'àuria imaginat mai. Després de sortir de les
recuperacions vam
anar a
las dutxa i fatalment va succeí
un
accident, la
única persona que m'hages pogut ajudar a escapar d'aquell infern la
va assassinar un infermer que no suportava a ningú. Des de
aquell dia me passat dia i nit pensant en que fer (?) en com poder sortir
d'aquell lloc, fins que u vaig descobrir. Dimecres per la nit era
l'únic dia que podia aprofitar per escapar-me
per el conducte de las
deixalles , aquest
era al meu objectiu i
ai-xins va ser com vaig poder marxar d'aquell antre fastigós i poder
començar una nova vida lluny d'allà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada