Allà em
trobava, a l'hospital, un matí de febrer, jo només tenia una bata
blanca i estava estirat al llit de l'hospital. Jo no sabia que havia
passat. Va vindre el metge i em va dir “Ja has despertat, ja era
hora”. El metge em va dir que vaig tenir un accident de cotxe amb
els meus pares, els meus pares no van tenir res greu però jo vaig
sortir d'aquell accident de miracle, ja que em vaig donar un cop al
cap molt fort i tenia algunes ferides bastant greus.
En el moment
en que vaig despertar. Em vaig adonar que tenia algunes
cicatrius. Al principi no ho assimilava però amb el pas del temps ja
em donava igual.
El metge em
va dir que portava quasi dos mesos en coma i que podria no haver
sortit d'aquell malson. Vaig estar en observació una mica mes d'un
mes. Jo estava bastant estressat ja que era una proba i una altre, i
així pràcticament tots els dies. La meva família em venia a veure
casi tots els dies per veure com estava i com m'havien anat les
proves i tot això, ja que la meva família estava bastant
preocupada perquè no volien que res pogués anar malament. Després
de casi mig any em van donar el alta i bastant alegrat vaig sortir
d'aquell infern. Desprès d'unes hores estàvem tots a casa
tranquils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada